Lluna de Pasqua [102]

 Els colors de la sal blava
als llavis plens d'escuma
tens un somriure daurat de cabell lliure
i el caminar deliciós de la calma

i a la sorra,
tota ella petxines irisades,
estesa tu, sembrada d'astres,
veig el temps morint sense recança
a la cadencia d'un aigua
que m'acompasa
amb el no res més que ser-hi

i jo,
essent aquí,
amb tu ara
deixo anar el mant del capvespre
sobre els caps dels núvols i les muntanyes
per convidar la nit
a caure.