Ostia
Les putes ferides obertes
Un altre cop
Com esquerdes
Clivelles a la pedra
Dels fonaments
La casa esguerrada
Claus a les finestres
I si fos el lloc
D'aquests socs
On brolles la boca
Assomant les mans acaronades
I el bes
Un bes que enrampa fatasmes
I besties
Ostia les putes ferides
Aquestes
Obrir la pell
Treure l'arrel al sol
Escalf de vida i
Escampar cendres
Obrir la pell
A l'Abril dels sexes
Que suen i suren paraules
Que no curen ferides
Pero iluminen nits
De brassos enfurismats
Per arrebasar bancals de cebes
Celebrar penyores
Sortejar memories
Rosegar sorolls
I atendre, al final, a paraules petites
Que com catifes
Tapen forats
Que seran sempre.
