Els colors de la sal blava
als llavis plens d'escuma
tens un somriure daurat de cabell lliure
i el caminar deliciós de la calma
i a la sorra,
tota ella petxines irisades,
estesa tu, sembrada d'astres,
veig el temps morint sense recança
a la cadencia d'un aigua
que m'acompasa
amb el no res més que ser-hi
i jo,
essent aquí,
amb tu ara
deixo anar el mant del capvespre
sobre els caps dels núvols i les muntanyes
per convidar la nit
a caure.
martes, 11 de abril de 2023
Lluna de Pasqua [102]
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Finis Terrae
En el final del mundo no hay ventanas os pensáis que se ve bonito y solo se ven heridas, lágrimas un dolor que tapa la ropa que no se dice ...
-
En el final del mundo no hay ventanas os pensáis que se ve bonito y solo se ven heridas, lágrimas un dolor que tapa la ropa que no se dice ...
-
Aprietas los puños Seriedad cristiana Y las nubes que se pierden En la negrura de la mañana. El gigante duerme ya En su castillo de lata En ...