La bústia buida
la casa bruta
el cap vessant
la cervesa rància
el gel calent
la brossa a la porta
el gat miolant
la nit que no cau
en el dia ensorrat
i el cor engrescat
entre absències i trifulgues
de dos enamorats.
En el final del mundo no hay ventanas os pensáis que se ve bonito y solo se ven heridas, lágrimas un dolor que tapa la ropa que no se dice ...