es podria dir "Aniversari". Es podria dir.

Vaig fent cosetes.
Truco.
Soc a la porta del darrere
com el servici i els desconeguts.
Soc sota la lluna fosca un record
que era llarg i es breu
i es beu. I era una mica àcid i groc.
I ara es un bes que m'envio
els dies de sol.

Però em reconec
ben be al punt
d'un bec d'ànec
sota una galleda de llautó.

Contrapunt.

Si fos bala que vola reben
si fos aigua tendre del bosc
fred intrigant d'un xaloc

Però prou.
Vesteixo les robes de l'orgull,
d'un tacte frondós
plenes totes d'un altre olor
que es la flaire bonica d'algú
en algun lloc
que també soc jo

i engalanat
de festa, espigol i roc
tot paral·lel i cogombre dolç,
tot cor i punta, tot un
pinzell de colors
perfumat de canyella
(la canyella aquella, recordes, amor?)

i camino, malgrat mons peus de princesa,
com un roure gros
aixafant temors
i deixant enrere
un ombra engantxada
sota la que es guareixen ocells,
cendres,
i riqueses fabuloses de carbó.