miércoles, 11 de marzo de 2009

Seductor

Un guix de fusta en el mirar
ets serp vella que muda l’ullal
fogar de llunes plenes i ginebra sense mossegar
una aresta de cendra trenca el pentinat
provocant l’amable esgarrifança
que mana dolça entre la foscor de l’ocàs.





Escuma i brida de metall,
ulls que s’acluquen a la intimitat.





El mirall et torna l’estret plaer,
convergeix el riure del caçador amb l’últim
pas més decidit del caminant.





Seda vessa seda.





Al provador penen diferents peces
de la disfressa d’encís i amant.



Al terra resta la pell de llop
i la flaire atrotinada del cuc
esquitxat per grapadets de sal.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Finis Terrae

 En el final del mundo no hay ventanas os pensáis que se ve bonito y solo se ven heridas, lágrimas un dolor que tapa la ropa que no se dice ...