Per quan sigui que es ara

L'adveniment
i la tendra sorra del temps
entre conjunció i tortura

anhelant el vent.

Llogo la meva espasa
i puc vendre paralues a bon preu
però soc sota la cuirasa
un cor de veus altiu i silenciosament
breu:

entrego el meu cos a les mans dels desconeguts
que em facin sentir les goles, suoroses,
o el agradable florir del final de l'hivern.
Doneu les despulles que restin a la ciència
o als obsesos i pervertits

per que en facin d'aquesta pel
un pergamí d'encanteri
o la gresca d'un plaer roent.

Veniu a buscar-me, cabrons,
que on jo paro ja ho sabeu.
Ni us espero ni m'importa
i gaudiré la sorpresa de trobar-vos a la porta
palplantats sense somriure
mentres m'inunda el pit una rialla
i un cor plaent.