Exili [poema]

 Exili [Poema]

I

mai no seré d'enlloc
jo

totes tradicions son meves
i trio
com entre flors de colors
les pedres
dolces
que vull portar
al sarró.

II
Molt llunyà
molt antic.

Ii molt petit, diu
ma filla,
de l'exiliat.

III

Si no fos.

Terra.

Tros de trena
juganera
creix al peu de les muntanyes
creix sota les branques dels arbres
figueres

retalls de papers i ritmes
d'altres
fulles vora els peus
de sabates maques.

petits esquitxos de despreci
cargolat
solfejan orquestres
i desampar.

La terra no es pas patria
de ningú més
que alló que trapitja l'ull
rodó
de la mar.

IV

vaig rodolant.

Codol dolç
de dol i riure
l'orgull es l'aliment d'un cos
fred.
ai de la calor
que s'esmenta quan hi ha llençols
de terrisa
i esglais de petites morts.

sort de tot.
sort de totes.

Sort.

I tothom.