Eclipsi [102]

Com una meuca
em fas cridar
com un estel
d'eclipsi i de sang

Llargues fileres de ginesta
afloren als dits
els dimarts
encatifades ferides de cendre
enmig un alé sinuos
de sí, de sí,
a les bores d'un llac perfumat

fressa de flaires
que es copejen
bora les dents
volent volar

A casa
foc a taula, al teu cos i a la llar
candor de roca
que esmola el mar
com una meuca
volent volar

Corrent la vida
sense parar
companys a taula
petits infants
que miren arreu
el vent s'en va

i el vent que torna
per moure papers
deslligant paraules
d'estimar
moments de cortines
que son de sal
com un estel
d'eclipsi i de fam.