Confeso que sempre he
tingut
molta sort
les orenetes volen ombres
raudes a la llum
del sol
casa meva és gàvia
d'emocions
invaïda d'imatges
d'escalf i petons
¡ai, quan obrin la porta!
quines acrobàcies
de vida
sobre la taulada
de les cançons
que canten velles dones
de bruixeria i confessió.
Confeso que sempre
n'he tingut
aquest sol.
domingo, 26 de abril de 2020
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
el fil de les bruixes
Amb el fil de les bruixes et vaig lligar un fil vermell com la sang banyat en verd de mar de platja i flonja herba de bosc ple de floretes ...
-
M'he emborratxat de bellesa. Tant que ara paeixo. Em tremolen les mans, el llavi (ai, el llavi aquest que...). Tinc la boca pastosa i e...
-
sinto como a noite que chega astros pendendo no berce cativo do vello ou do neno a rilla-los beizos o lombo quedo cómo chegou a noite chegou...
-
Trozos de carne sembrados en el huerto de la discordia y el desconcierto. Carne humana. Sentimientos adversos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario