domingo, 26 de abril de 2020

Sort

Confeso que sempre he
tingut
molta sort

les orenetes volen ombres
raudes a la llum
del sol
casa meva és gàvia
d'emocions

invaïda d'imatges
d'escalf i petons
¡ai, quan obrin la porta!
quines acrobàcies
de vida
sobre la taulada
de les cançons

que canten velles dones
de bruixeria i confessió.
Confeso que sempre
n'he tingut
aquest sol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Finis Terrae

 En el final del mundo no hay ventanas os pensáis que se ve bonito y solo se ven heridas, lágrimas un dolor que tapa la ropa que no se dice ...