Confeso que sempre he
tingut
molta sort
les orenetes volen ombres
raudes a la llum
del sol
casa meva és gàvia
d'emocions
invaïda d'imatges
d'escalf i petons
¡ai, quan obrin la porta!
quines acrobàcies
de vida
sobre la taulada
de les cançons
que canten velles dones
de bruixeria i confessió.
Confeso que sempre
n'he tingut
aquest sol.
domingo, 26 de abril de 2020
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
el fil de les bruixes
Amb el fil de les bruixes et vaig lligar un fil vermell com la sang banyat en verd de mar de platja i flonja herba de bosc ple de floretes ...
-
En el final del mundo no hay ventanas os pensáis que se ve bonito y solo se ven heridas, lágrimas un dolor que tapa la ropa que no se dice ...
-
el tiempo de los amantes se acaba llena sábanas de arenillas dunas vivas entre romances de vueltas idas y mermeladas labios finísimos llenos...
No hay comentarios:
Publicar un comentario