dolça i salada

Dolça i salada
pasa la plana
lletra de pal
raptada en un sac
ull de culebra
la pruna caiguda sobre l’herba
que esclata en la pissarra

Dolça i despujada
et treuré la pela per posar-hi paraules
enllestida la feina
m’ho rumio amb cullera
et dic alguna cosa,
la fruita que s’arrosega per la vora
del cos de pressec i paciencia,
la pedra llunyana
el alé del cos trucant a l’entrada
la vella cirera que s’empastifa
la suor del roure que s’empasa

salada i tendre
blat que torna a creixer
el sol surt  darrera l’ombra
la foscor amagada sota el clatell
al fons dels ulls, un cos de dona,
rumor sorollos de la parella
la estona
una cervessa a la ma
(la teva ma)
i els llavis que es mouen, riuen i xerran
sense debuxar paraules
arrossegant l’escuma de cada paraula,
cada ona

dolça la claror

salada la boca

la troca liada i corre la bola

surt el gemec

i s’estimen, el jerro, el aigua i la rosa

 

dolça, salada

com un petit glop de gloria