Neixement del poeta

L’esperma es baralla amb la pell,
fum que enyora el polit color de l’animal,
una vesprada groga dins la superficie del mar,

música que sembla remoure el cor ennuegat,
dolç petó roig en la galta ritzada,
aquella curiosa pinta seva penjant del cap
la llum es treca dins del vidre,
s’escapa el temps entre els racons de la ma,

així neix el poeta,
volta i volta, el mon mira més allà.