Exili [poema]

 Exili [Poema]

I

mai no seré d'enlloc
jo

totes tradicions son meves
i trio
com entre flors de colors
les pedres
dolces
que vull portar
al sarró.

II
Molt llunyà
molt antic.

Ii molt petit, diu
ma filla,
de l'exiliat.

III

Si no fos.

Terra.

Tros de trena
juganera
creix al peu de les muntanyes
creix sota les branques dels arbres
figueres

retalls de papers i ritmes
d'altres
fulles vora els peus
de sabates maques.

petits esquitxos de despreci
cargolat
solfejan orquestres
i desampar.

La terra no es pas patria
de ningú més
que alló que trapitja l'ull
rodó
de la mar.

IV

vaig rodolant.

Codol dolç
de dol i riure
l'orgull es l'aliment d'un cos
fred.
ai de la calor
que s'esmenta quan hi ha llençols
de terrisa
i esglais de petites morts.

sort de tot.
sort de totes.

Sort.

I tothom.

exili 1

Mai no seré d'enlloc
jo

totes tradicions son meves
i trio
com entre flors de colors
les pedres
dolces
que vull portar
al sarró.

Cançó per l'aniversari d'un bon amic

Amb un dia de retard, però l'intenció intacta, molta alegria, i l'orgull de coneixer't.
Amb l'alegria d'un dia més.
Aquí i ara, com fins aquí,
Com fins ara.
Abraçades i espelmes,
aquestes esquenes amples
teves
i un any més
que no es temps
pas temps
un any
un dia
un bes

i la boca ben oberta, el cor a recer
d'una cançó com aquesta
que es de felicitats i de festa
per l'aniversari del teu temps nostre

i més.

Mart ahir

dolçament, el dia brota
d'una llum de nit
que recorda primaveres

hivern d'un Mart rebent
copeja taules als apats
infantils
hi ha soroll que vessa
d'un paper ferit

de poemes pervers
dits així com per dir
alguna cosa avui
ahir
dolçament, malgrat
acords de mandolina,
la vida besa,
la taula vessa,
besa la nit.

Celebració

 Ha de ser
de nit
i no del tot fosc
una bona lluna
algun besllum
d'escalf i color

i gent,
no qualsevol
estimades i lliures
lluent d'aquells riures
que son com foc
d'ànimes dolces
rebels colors

i música,
aixó si
habibi
per ballar-nos
l'aigua
dels cors
entre les cames ritmes
de tantes il·lusions
que son, a la fi,
vida
sumergida
i que ens subruix
pels contorns.

Serà llavors.
Serem llavors
de moments que
trenquen
totes les hores
com un esboç
de tantes coses
que som.

L'ombra seca

 L'ombra seca
formigues ballant
sota la gresca
d'un cop àrid
de vidre i d'herba
i plana
un sord silenci de cendra.

L'ombra seca
algun somriure
desendreçat
mig perdut
vora la fresca
que no sap
i recula vers
un sord silenci de cendra.

L'ombra seca
que atavala els nusos
més forts d'una xarxa
intensa
que es remor
en moures dolçament
amb vent i sol i 
un sord silenci de cendra.

Septiembre [102]

 Ahora que llegó Septiembre
y cuelgan bragas negras
secándose otra vez
el agua escurriéndose de
la boca
ese cuerpo lleno
ese cuerpo que llena
llena Septiembre
agua escurriéndose de
los labios y las bragas
cuelgan
vuelve
Septiembre
otra vez
para quedarse.