M'he emborratxat de bellesa [102]

 M'he emborratxat de bellesa.
Tant
que ara paeixo.
Em tremolen les mans,
el llavi
(ai, el llavi aquest que...).
Tinc la boca pastosa i
el mirar errant.
Dissort, visc
(per dir alguna cosa)
en una nebulosa encegada:
No vull veure res més ja,
d'ençà endavant.
Formigueja allà, al vell fons
de la meva panxa
(als budells, que diuen,
a la molla mateixa de l'os  o
jo que se)
un desig de martell,
presa la voluntat,
que colpeja i sotraga les hores,
els moments qualsevol aquests
que diuen vida.
Ja sabeu,


oi?

I marxaria de nou, com sempre,
per sempre, més, a desfer-me nu de cos
en l'escuma
el sol
i aquella companyia (teva)
de silenci d'onada
de pell arrencada
i ànima oberta.

Love & Blues

I play a losing game
descalç assegut barat
un mapa de mars al davant
la fusta la terra la música
d'un piano gemegant

I play
a losing game
aventurat
canalla que crida
esquitxos de sexe descargolats
i vol ploure

(a vegades ploro, ves)
com si fos sang
com al diluvi aquell
diluvi de foc i de mal
m'arrossega el mossec de la
força tensa i
el verd obert
de dir-te (a tu, a tu) vine

et vull jugar

I play
a losing game
losing my mind.

El vent

 un vent insidiós
m'ha estat deixant
paraules a la orella:
aire, pluja, pols
bes i bosc.

Vent idiota.
M'enreda els cabells.
M'acarona amb moixaines
les galtones.

I segueix.
Arrosega verbs per les parpelles,
com ombra o herba.

Un vent de l'oest
vessa parauletes d'amor
a prop la boca.

Em treu la llengua.
Em provoca.

Se'm relliga al coll
amb petons de rosca.

Vent poderós.
Obrem, trencam,
talla'm en dos
tot fet soroll
de poeta.

flaire d'orenetes

 Passen els dies
van passant
les orenetes es retallen a
sobre l'aigua
fulgurants
la flaire eròtica del sol
la flaire vital dels animals
no estic sol
un gran xivarri ressona al voltant
de les orenetes
com una fanfàrria estabornida
son besllums
les orenetes
saps?

a la piscina
les onades que no hi son
fan ballar núvols
en un silenci fos.

les putes ferides

 Ostia

Les putes ferides obertes

Un altre cop

Com esquerdes

Clivelles a la pedra

Dels fonaments

La casa esguerrada

Claus a les finestres

I si fos el lloc

D'aquests socs

On brolles la boca

Assomant les mans acaronades

I el bes

Un bes que enrampa fatasmes

I besties

Ostia les putes ferides

Aquestes

Obrir la pell

Treure l'arrel al sol

Escalf de vida i 

Escampar cendres

Obrir la pell

A l'Abril dels sexes

Que suen i suren paraules

Que no curen ferides

Pero iluminen nits

De brassos enfurismats

Per arrebasar bancals de cebes

Celebrar penyores

Sortejar memories

Rosegar sorolls 

I atendre, al final, a paraules petites

Que com catifes

Tapen forats

Que seran sempre.

Encis del record

Una vegada van ser joves i feliços
sol de clariana
i pertanyer a un encis
de matisos

joves
i feliços
una vegada
sol de tarda
i lluna entre els pins
ruscs de mel
algun sorollet
altres contorns
vora els riscos

i sonava música
saps?
d'aquells somriures que
omplen dies i nits
de flors de bosc i pluja
d'hores d'abans
com de desitjos

una vegada
van ser
joves i
feliços.

l'alba

son de son
llumins

si fos

un albir de ferro esmuntegat
espurnes blaves de soldar
el mar
a les parets, quatre,

d'una casa
per començar.