l'alba

son de son
llumins

si fos

un albir de ferro esmuntegat
espurnes blaves de soldar
el mar
a les parets, quatre,

d'una casa
per començar.

Una noche [102]

En mi habitación
entra el sol y sales tú

te diría entonces
todas esas palabras
y no sabes

que tengo el pecho lleno de flores
que bailan al viento
dentro de mi

dentro de ti

en silencio.

es podria dir "Aniversari". Es podria dir.

Vaig fent cosetes.
Truco.
Soc a la porta del darrere
com el servici i els desconeguts.
Soc sota la lluna fosca un record
que era llarg i es breu
i es beu. I era una mica àcid i groc.
I ara es un bes que m'envio
els dies de sol.

Però em reconec
ben be al punt
d'un bec d'ànec
sota una galleda de llautó.

Contrapunt.

Si fos bala que vola reben
si fos aigua tendre del bosc
fred intrigant d'un xaloc

Però prou.
Vesteixo les robes de l'orgull,
d'un tacte frondós
plenes totes d'un altre olor
que es la flaire bonica d'algú
en algun lloc
que també soc jo

i engalanat
de festa, espigol i roc
tot paral·lel i cogombre dolç,
tot cor i punta, tot un
pinzell de colors
perfumat de canyella
(la canyella aquella, recordes, amor?)

i camino, malgrat mons peus de princesa,
com un roure gros
aixafant temors
i deixant enrere
un ombra engantxada
sota la que es guareixen ocells,
cendres,
i riqueses fabuloses de carbó.

Exili [poema]

 Exili [Poema]

I

mai no seré d'enlloc
jo

totes tradicions son meves
i trio
com entre flors de colors
les pedres
dolces
que vull portar
al sarró.

II
Molt llunyà
molt antic.

Ii molt petit, diu
ma filla,
de l'exiliat.

III

Si no fos.

Terra.

Tros de trena
juganera
creix al peu de les muntanyes
creix sota les branques dels arbres
figueres

retalls de papers i ritmes
d'altres
fulles vora els peus
de sabates maques.

petits esquitxos de despreci
cargolat
solfejan orquestres
i desampar.

La terra no es pas patria
de ningú més
que alló que trapitja l'ull
rodó
de la mar.

IV

vaig rodolant.

Codol dolç
de dol i riure
l'orgull es l'aliment d'un cos
fred.
ai de la calor
que s'esmenta quan hi ha llençols
de terrisa
i esglais de petites morts.

sort de tot.
sort de totes.

Sort.

I tothom.

exili 1

Mai no seré d'enlloc
jo

totes tradicions son meves
i trio
com entre flors de colors
les pedres
dolces
que vull portar
al sarró.

Cançó per l'aniversari d'un bon amic

Amb un dia de retard, però l'intenció intacta, molta alegria, i l'orgull de coneixer't.
Amb l'alegria d'un dia més.
Aquí i ara, com fins aquí,
Com fins ara.
Abraçades i espelmes,
aquestes esquenes amples
teves
i un any més
que no es temps
pas temps
un any
un dia
un bes

i la boca ben oberta, el cor a recer
d'una cançó com aquesta
que es de felicitats i de festa
per l'aniversari del teu temps nostre

i més.

Mart ahir

dolçament, el dia brota
d'una llum de nit
que recorda primaveres

hivern d'un Mart rebent
copeja taules als apats
infantils
hi ha soroll que vessa
d'un paper ferit

de poemes pervers
dits així com per dir
alguna cosa avui
ahir
dolçament, malgrat
acords de mandolina,
la vida besa,
la taula vessa,
besa la nit.