infinita primavera

Avui s'ha anat la primavera
hi havia festa al carrer
han vingut tons pares a dinar
hem pres café
i els nens el seu gelat

però s'ensorraven els castells
i no quedaven somriures al bar.

Sortint pel camí del bosc
he trobat un petit fum amagat
i les passes llargues de la fredor
que el volien apagar.

Avui s'ha anat la primavera.
Un petit petó als llavis
i l'esperança del fins aviat
s'obren pas sota el llit dels silencis,
de la roba petita i els vestits.

Ha plogut aquesta nit
sobre els llençols estesos d'ahir.
Demà tornarem a encetar
qualsevol camí.

S'ha anat la primavera
i m'he quedat aquí.