miércoles, 25 de junio de 2008

Sobretaula

No som de la mateixa sang,
pero ells son la meva familia.

Entre el foc d'estiu
compartint coca de Sant Joan
els ulls diuen paraules
que mai no s'han d'amagar
i el cava vessant, taula amunt,
els petons que fan casa,
el riure que s'empasa, taula aball,
on el caliu d'ànima
i sobretaula
fa grinyolar les abraçades
d'una benvinguda emocionada
entre seres que son familia
i persones que es volen estimar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Finis Terrae

 En el final del mundo no hay ventanas os pensáis que se ve bonito y solo se ven heridas, lágrimas un dolor que tapa la ropa que no se dice ...