Rectángulo

Tras el vidrio la distancia
una caida revuelta
de peñascos, rectángulos y
piedras

Al final, el suelo,
como un techo artesonado
decorado de molduras y bestias
al final un rectángulo hecho cielo
en esta prision tierna y
fragil
de vidrio
que se quiebra con la voz y
la presencia
de la distancia y la existencia.

A la gent

a la gent li fa por
la foscor

molt millor els menjadors de calor caribeny
i habitacions fredes

hi han autèntiques selves de feres i besties
imaginàries
entre aquells que erem i quan jo ara
soc

he agafat alguna mena de mala desviació

Jo només em volia perdre lleugerament
i resulta que quan passo hi ha silencis de volcà
em brolla la tardor aquesta amb que se'm encercla

aviam si trobo aquelles postals d'estudi
l'alegre sintonia en esboç que mai va ser res més
la claror a la finestra i tot en silenci i només canto jo

com els rapsodes de llegenda
els incestuosos músics cecs de dents brillants
les cartes sobre la taula
les cartes cobrint una estovalla de vellut lila
o potser verd
les cartes que no saben dir no
les que s'amaguen de la canalla com el sexe
les cartes del mirall que no reflecteix res

brogir d'una sang calenta que s'arropa valenta
tota la pell xopa
el llavi que es mossega
quan es vol mossegar la llengua
per acallar remors de ment

i a la caixa, les veus
ben tancades, en fileres
esperant i acollint més i més
però no vindré. No vindré.

No m'espereu.
Vai caminant apacible
tot seriós
la meva força de ser valent es
mirar endarrera i seguir avall
i amunt, si puc
i si, puc
però ja no vull dir
coses que se sàpiguen

per les onades ballen
estels d'aquells de gent que sap
i tot es tranquil i tot està be
per que la natura es fa bonica
i les estrelles s'ho fan venir be
per lluir
i què be que van

i què be i bonic, tot això,
deia un tiet meu
saps?

si, clar que ho allargo
per que parar vol dir
lo que no vull dir

amuntegant paraules a sobre vostre
farem veure totes que aquí mai
no ha passat res
mai de mai
jo mai mai
riure i ball

què divertit, oi?

ah, vinc.
no, que me'n vaig.






deus i nous
que m'estic tornant una fletxa perduda en
el vent d'algun sospir alié
deus i nous
que ja no vull seguir jugant a
pujar castells per que visquin
fadetes de les dels barris blaus

Tant altiu, recordes, sempre
baldufer i melenut
i el cor tant ample com un dia de sol groc
però no sabria dir encara
no

i així, tires de la xarxa
i resten espinetes d'unes restes rosegades
serà el temps o la professió
serà el flamenc
la passió es sort, sort
i au, el cap alt, barbeta al cel, ulls
ratllats, per veure
la vida d'esqueix

que de cara fa mal de mirar.

i et diré un secret
per que després no diguis

la música ho canvia tot
i no hi ha més
com el cor, entens?
ritme i cor

remei mil·lenari
envers la gent
i la por.

Km.t ["Kemet"] [102]

ets terra negra
ets palmeral en mig la sorra
el desert la mar la boira
un cant
vers tatuat
la vora del mon
ets el mètode

la llei la raó la força
el principi del verb
ets la línia corba des dels punts
i els punts sobre les "i"s
la fi del principi
del fi
de tantes coses

enfilada al mati
filada a l'agulla
fil d'or
escrit
i tots els mots
que m'hi caben
a la boca.

De merda

 

M'he emborratxat de bellesa [102]

 M'he emborratxat de bellesa.
Tant
que ara paeixo.
Em tremolen les mans,
el llavi
(ai, el llavi aquest que...).
Tinc la boca pastosa i
el mirar errant.
Dissort, visc
(per dir alguna cosa)
en una nebulosa encegada:
No vull veure res més ja,
d'ençà endavant.
Formigueja allà, al vell fons
de la meva panxa
(als budells, que diuen,
a la molla mateixa de l'os  o
jo que se)
un desig de martell,
presa la voluntat,
que colpeja i sotraga les hores,
els moments qualsevol aquests
que diuen vida.
Ja sabeu,


oi?

I marxaria de nou, com sempre,
per sempre, més, a desfer-me nu de cos
en l'escuma
el sol
i aquella companyia (teva)
de silenci d'onada
de pell arrencada
i ànima oberta.

Love & Blues

I play a losing game
descalç assegut barat
un mapa de mars al davant
la fusta la terra la música
d'un piano gemegant

I play
a losing game
aventurat
canalla que crida
esquitxos de sexe descargolats
i vol ploure

(a vegades ploro, ves)
com si fos sang
com al diluvi aquell
diluvi de foc i de mal
m'arrossega el mossec de la
força tensa i
el verd obert
de dir-te (a tu, a tu) vine

et vull jugar

I play
a losing game
losing my mind.

El vent

 un vent insidiós
m'ha estat deixant
paraules a la orella:
aire, pluja, pols
bes i bosc.

Vent idiota.
M'enreda els cabells.
M'acarona amb moixaines
les galtones.

I segueix.
Arrosega verbs per les parpelles,
com ombra o herba.

Un vent de l'oest
vessa parauletes d'amor
a prop la boca.

Em treu la llengua.
Em provoca.

Se'm relliga al coll
amb petons de rosca.

Vent poderós.
Obrem, trencam,
talla'm en dos
tot fet soroll
de poeta.