Celebració

 Ha de ser
de nit
i no del tot fosc
una bona lluna
algun besllum
d'escalf i color

i gent,
no qualsevol
estimades i lliures
lluent d'aquells riures
que son com foc
d'ànimes dolces
rebels colors

i música,
aixó si
habibi
per ballar-nos
l'aigua
dels cors
entre les cames ritmes
de tantes il·lusions
que son, a la fi,
vida
sumergida
i que ens subruix
pels contorns.

Serà llavors.
Serem llavors
de moments que
trenquen
totes les hores
com un esboç
de tantes coses
que som.

L'ombra seca

 L'ombra seca
formigues ballant
sota la gresca
d'un cop àrid
de vidre i d'herba
i plana
un sord silenci de cendra.

L'ombra seca
algun somriure
desendreçat
mig perdut
vora la fresca
que no sap
i recula vers
un sord silenci de cendra.

L'ombra seca
que atavala els nusos
més forts d'una xarxa
intensa
que es remor
en moures dolçament
amb vent i sol i 
un sord silenci de cendra.

Septiembre [102]

 Ahora que llegó Septiembre
y cuelgan bragas negras
secándose otra vez
el agua escurriéndose de
la boca
ese cuerpo lleno
ese cuerpo que llena
llena Septiembre
agua escurriéndose de
los labios y las bragas
cuelgan
vuelve
Septiembre
otra vez
para quedarse.

la casa i la nit (2)

 la casa de vidre

i tot es veu dins

curosament colocades

llavoretes i objectes

omplen quadres

amb tendreça de fons marí

La nit es sorda

forta força i vell amic

que sorpren d'astres i veus

el tou tacte sobre el llavi

i els mots iluminats fins al matí

La casa, la nit

romanç arrelat a l'ànim

de perdre's en el camí

de tornar sobre les passes

a casa

cada nit

La casa i la nit (1)

La casa i la nit
ombres corves
dancen al pasadis
amb fràgils paraules
i fort desig.

La casa, la nit.
Silencis d'un aigua que
brolla
a cel obert
mar endins.

La casa
m'abraçes
ens besem
follem
el teu cap sobre el meu pit
bona nit.

delit [102]

 delit
de pell
de pit
al cor
colors
mixtures
un petó
enrollat
en el bec
d'una ampolla
que rodola
amb el món
com un cargol
de riu
flueix
desaigua
tantes aigues
d'amor
al vi
d'uns ulls
que albiren
l'ara
d'un nosaltres
que som

Espiral [el mapa liminal dels amants]

Cae la noche
rozando el espejo
de una mano
entrelazada
en la red
de un mapa liminal.

Cae la mano
sobre la almohads
rozando el cabello
de un amante
contorno
trasciende
un aliento trazado
al respirar.

Caen los ojos
sobre los labios
buscando abrazos
entrelazados
de una noche
rozando el cabello
de un sueño
liminal.

Caen los labios
sobre labios
entrelazados
en un beso
en espiral.